Com hem arribat fins aquí

Molta gent pensa que Davisa va començar el 2003… però la història ve d'abans.

David encara estudiava Enginyeria Informàtica i ja tenia el somni de muntar una empresa. Tanta era la il·lusió que a tots els seus apunts escrivia a la cantonada superior esquerra les lletres DAVISA.

Un dia li vaig preguntar: —«Què vol dir això? Per què ho poses a tot arreu?» I ell, molt seriós, em va contestar: —«Tu encara no ho saps… però nosaltres, tu i jo, tindrem una empresa que es dirà DAVISA.»

Quan va acabar la carrera va començar a poc a poc: reparant ordinadors, venent cartutxos de tinta i fent petits programes. La seva gran il·lusió la va compartir un dia en un dinar familiar amb la tieta Pilar. A ella li va entusiasmar tant la idea que literalment li va imposar obrir la primera botiga… al passadís de casa seva, molt ben situat.

Així va néixer Davisa: en un passadís de tot just 7 metres quadrats. Encara me'n recordo quan David va intentar contractar el seu primer empleat. El noi va entrar, va mirar al voltant i va dir: —«Això és… un passadís, no?»

En paral·lel, David treballava en una gran empresa industrial, Gesan, dedicada a grups electrògens. Allí va conèixer el món Microsoft. Era responsable d'informàtica i un dels seus projectes més importants va ser la implantació d'un ERP. Va haver de liderar-lo internament i externament, perquè els consultors del proveïdor no entenien la fabricació. Amb autoaprenentatge i analitzant les necessitats, va aconseguir implantar-lo amb èxit.

Recordo perfectament el dia que va arribar a casa i em va dir: —«S'ha acabat vendre ordinadors i cartutxos. Ja sé què vull fer: serem partner de Microsoft. Això sí és el que m'agrada de veritat.»

I així va començar la nostra especialització en fabricació i logística.

Mentre David treia endavant la petita Davisa, jo estava al 100 % immersa en la meva empresa familiar, dedicada a la construcció.

Com David, havia estudiat Informàtica de Gestió. Per això per a mi era impossible concebre una empresa sense un sistema robust de gestió integral. Així va néixer dvproject. El vam començar a construir sobre un ERP de Microsoft que llavors es deia Navision. El que més m'obsessionava era que en una mateixa pantalla poguéssim veure tot el projecte: certificar, facturar, navegar pels costos… tenir-ho tot sota control.

La meva responsabilitat era enorme. Des del primer dia a l'oficina, el meu pare —sense experiència prèvia per part meva— em va delegar el pes complet de vendes, compres, negociacions, finances i comptabilitat. Ell s'encarregava de la planificació, l'execució i la qualitat.

Va ser una època duríssima. Sobretot quan em va plantejar el primer gran repte: una promoció immobiliària. Un dia va arribar i em va dir: —«He comprat un terreny amb els meus diners. Vull que facis una promoció d'unes 25 cases unifamiliars. I a més… em tornes els diners del sòl amb un 9 % d'interès, com si fos un préstec.»

Tenia 21 anys. I és clar, en les primeres reunions amb proveïdors no deixava d'escoltar: —«Però tu quantes vegades has trepitjat una obra?»

Així que vaig decidir que aprendria. Al matí treballava a l'oficina… i a la tarda anava a l'obra. Netejava rajoles, tallava maons, recollia runes, mesurava amb el pare i el germà, pujava eines a la coberta… fins vaig aprendre a caminar sobre les teules sense trencar-les. Tot amb un únic objectiu: entendre l'obra des de dins.

Aquella experiència em va canviar. Em va obligar a optimitzar el meu ERP, a automatitzar processos, a adaptar-lo a la realitat del dia a dia. El meu temps era limitat, necessitava controls. I vaig aprendre a gestionar-ho tot a través del sistema: no acceptava cap dada sense contrastar-la a l'ERP.

Reconec que em vaig endurir. Però va ser necessari.

Hi ha qui m'ha dit: —«El teu pare va ser molt dur amb tu, oi?» I sempre responc el mateix: ell va confiar en mi. Em va donar l'oportunitat. I sense saber-ho, m'estava preparant per èpoques convulses. I una cosa encara més important: em va ensenyar a guanyar diners.

No hi ha una sola raó, sinó un conjunt de principis que ens han guiat des de l'inici.

Respecte al nostre sector. Primer cap a un mateix com a professional, després cap a l'equip i, per descomptat, cap a la marca que representem.

Respecte a la competència. Hi ha espai per a tothom, i de vegades la col·laboració et fa més fort.

Passió pel sector al qual ajudem amb la nostra tecnologia. Quan veig una promotora o constructora ben organitzada, que guanya diners i té una direcció clara, sento veritable admiració. David, per la seva banda, té una qualitat única: és capaç de parlar de tu a tu tant amb un CEO com amb l'operari del racó de la nau… i fer-lo sentir important dins l'ERP.

Potser tot es resumeix en una idea: el secret és la nostra capacitat d'innovar des del coneixement real del sector.

Si no haguéssim viscut en primera persona les experiències de la construcció i la fabricació, mai hauríem entès tan bé el client ni ens hauríem sentit part del seu món.

I hi ha una cosa més: des del principi hem decidit mantenir-nos independents, rebutjant diferents ofertes de compra. Creiem que acceptar una adquisició significa perdre l'essència de Davisa. La nostra aposta ha estat sempre per la continuïtat, i avui ens enorgulleix que els nostres fills, també enginyers informàtics, treballin amb nosaltres.

Perquè Davisa és molt més que una empresa: és la passió pel que fem, l'orgull d'haver començat de zero i la certesa que seguirem avançant a la nostra manera, sense perdre la nostra essència.